Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
Dia Internacional de les persones amb disCapacitat/Diversitat Funcional
25N Exposició 'Destí Igualtat'
25N Dia Internacional contra les Violències Masclistes
XIII Tardor Solidària. Tots els mons al MAC
Activitats i tallers Gent Gran Activa
Exposició 'Al Vallès, som gent de vinya'
Exposició Acció artística 'Senyals de diversitat' - Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI 2024
'Miratges contemporanis' de Roberta Marrero
Exposició 'I tu? Què has fet per la victòria? Cerdanyola, un lloc de refugi'
ACTUALITAT
La Ciutat
El dissabte 18 de maig va tenir lloc al Museu d’Art de Cerdanyola la xerrada El rol de les dones a l’Àfrica Occidental i el seu procés migratori a càrrec de Ruido Photo
Van participar a la xerrada Clara Roig, responsable de comunicació a Ruido Photo i M.B. de la Fundación de Mujeres Africanas en España i d’origen gambià. Totes dues van oferir una lliçó d'apoderament de les dones africanes.
A través de l’experiència de la protagonista del documental Història de la Jankey Jassey, realitzat per Ruido Photo, es va donar a conèixer que les dones a l’Àfrica també lluiten per transformar el rols de gènere i que, com va dir Clara Roig, les dones comparteixen, com a tot arreu “el sentiment de que altres maneres de fer són possibles”. Jankey Jassey es va formar com a instal·ladora de plaques solars a Fandema, on ara és formadora d’altres dones i a la vegada està estudiant Enginyeria a Gàmbia. Fandema és un centre de formació i ocupació per dones a Tujereng (Gàmbia) finançat, entre d’altres entitats, per ajuntaments de municipis catalans i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
Clara Roig va explicar que el 10% de les persones que fan el procés migratori són dones però la seva veu queda invisibilitzada, així com la veu de les dones que es queden a l’Àfrica mentre que el seu marit migra a Europa. Part d’aquesta invisibilització es deu a que els espais públics, els ocupen els homes.
M. B. va explicar durant la seva ponència que va arribar a Catalunya fa quasi 8 anys i, tot i que en general s’ha sentit acollida, també ha patit discriminacions per raó d’origen. En alguna ocasió ha patit abús laboral ja que “com no coneixes els teus drets, t’utilitzen”. Pel que fa a la visió sobre Europa, quan va arribar a Barcelona ja va veure que la realitat és totalment diferent. Allà es pensa que Europa és un lloc molt especial. Una de les primeres coses que la van impactar i que no li va agradar a la seva arribada és que som una societat individualista al contrari de l’Àfrica on “hi viuen molta gent a la mateixa casa”.
El seu somni, des de petita, havia estat estudiar i anar a la universitat però la família va decidir casar-la i enviar-la a Europa quan el seu marit va migrar. Ara és mare d’un fill i una filla i està seguint cursos de formació d’Atenció al Client i Pastisseria. Mai havia imaginat treballar per l’apoderament de les dones però va decidir formar part de l’Associació de Mujeres Africanas en España per ajudar a les dones africanes, tant les que fan el procés migratori com les que es queden a casa seva. Per a ella, és molt important sensibilitzar sobre la violència: “la violència va més enllà de la violència física, hi ha violència de moltes maneres, veiem com a normal el que ens passa i no ho és”. Pensa que és possible tirar endavant sense sortir de l’Àfrica i algun dia li agradaria tornar a Gàmbia.
Tornar al llistat de noticies