Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
Dia Internacional de les persones amb disCapacitat/Diversitat Funcional
25N Exposició 'Destí Igualtat'
25N Dia Internacional contra les Violències Masclistes
XIII Tardor Solidària. Tots els mons al MAC
Activitats i tallers Gent Gran Activa
Exposició 'Al Vallès, som gent de vinya'
Exposició Acció artística 'Senyals de diversitat' - Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI 2024
'Miratges contemporanis' de Roberta Marrero
Exposició 'I tu? Què has fet per la victòria? Cerdanyola, un lloc de refugi'
ACTUALITAT
La Ciutat
L'estudi dels materials resultants de l'excavació de l'any passat ha permès remuntar la peça que properament passarà a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya per a la seva consolidació i restauració
Entre la gran quantitat de materials procedents de l'excavació de l'any passat del fossat defensiu del Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola encara apareixen sorpreses. Dels diversos fragments de terracota recuperats ha estat possible remuntar un nou timateri d'un tipus fins ara desconegut al poblat.
Aquests objectes fets a motllo representen una divinitat femenina, relacionada amb la fertilitat, com evidencia la decoració vegetal que n’emmarca el rostre. Sovint ha estat identificada amb la deessa grega Demèter o la púnica Tànit, però la seva funcionalitat concreta en el context ibèric no està clara i és objecte de debat. Es considera que podria ser un cremador de perfums o una mena de petit altar per posar-hi espigues de blat.
Pel que fa a la cronologia aquest exemplar se situa entre finals del segle III i principis del II aC.
No és el primer cop que apareixen restes de timateris en campanyes d'excavació dutes a terme al poblat. En campanyes d’excavació anteriors ja s’havien trobat restes de timateris datats entre el segle III aC i segle II aC.
L'any 2014 va aparèixer un timateri sencer i amb restes de policromia a una de les sitges del poblat.
A qui representen els timateris
Una de les preguntes que es plantegem les persones que estudien el jaciment de Ca n'Oliver i els materials que en surten és a qui representaven els ibers als timateris. El context històric en què es daten les peces trobades les situen en un àmbit geogràfic - la mediterrània - en el qual les transaccions comercials són fluïdes. Viatgen els productes, les persones i les idees. Les restes cartagineses, gregues o romanes localitzades al poblat així ho constaten. És per això que la probable deïtat ibera dels timateris és una conseqüència d'un període on coincidirà amb la grega Demèter, la púnica Tanit i potser d'altres.
Demèter i Tanit
Demèter és filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, pertanyent a la generació dels déus de l'Olimp. És la deessa de la terra conreada, especialment del blat i d'altres cereals. El seu camp d'actuació inclou l'agricultura i totes les institucions civils i socials que estaven real o míticament relacionades amb l'agricultura.
En les llegendes i cultes de caràcter agrari que es van expandir per tota la Mediterrània, Demèter apareix estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruït de la unió amb el seu germà Zeus. En la mitologia romana correspon a Ceres.
Tanit és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago. També és anomenada Thanit o Tinnit. El seu sobrenom és «cara de Baal» i a l'època romana va ser assimilada a la verge Caelestis. Com a senyora de la fertilitat, rebia el nom de Nutrix (dida). Els seus símbols són la magrana, la figa, l'espiga, i el colom com a símbol animal. El seu símbol més destacable és el signe de Tanit: un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona.
Una altra fotografia de la peça remuntada (jpg)
Timateri localitzat el 2014 (jpg)
Tornar al llistat de noticies