Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
25N Exposició 'Destí Igualtat'
25N Dia Internacional contra les Violències Masclistes
XIII Tardor Solidària. Tots els mons al MAC
Activitats i tallers Gent Gran Activa
Exposició 'Al Vallès, som gent de vinya'
Exposició Acció artística 'Senyals de diversitat' - Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI 2024
'Miratges contemporanis' de Roberta Marrero
Exposició 'I tu? Què has fet per la victòria? Cerdanyola, un lloc de refugi'
ACTUALITAT
La Ciutat
El Parlament ha donat un pas més per eliminar els judicis sumarísims a Catalunya amb la tramitació de la proposició de llei per reparar a les víctimes del franquisme i als seus familiars.
L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va assistir ahir al Parlament a la sessió d’aprovació de la proposta de llei que anul·larà els judicis del franquisme a Catalunya acompanyant als diputats proposants però també als familiars cerdanyolencs de Josep Giné, afusellat a Tarragona, i altres víctimes com el besnebot de Companys, les germanes de Puig i Antich, o el germà del Txiki, l'últim afusellat del règim franquista , entre molts altres. En total una seixantena de néts, fills, besnéts i nebots de represaliats que han pogut veure com prosperava una proposició de llei que vol anul·lar tots aquests judicis sumaríssim que es van fer majoritàriament sense proves o amb proves falses. Els diputats els han rebut de peu dret i amb un llarg aplaudiment.
L’alcalde ha coincidit amb alguns parlamentaris i portaveus d’entitats com ara la Comissió de la Dignitat, que ha presentat les signatures necessàries per debatre el tema al Parlament, en qualificar l’acte de jurídic contra uns crims que mai prescriuen, perquè van ser processos injustos i il·legals que ara amb la democràcia una institució com el Parlament ha de reparar. El pas següent serà iniciar els tràmits parlamentaris per aprovar la llei impulsada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Cap grup ha presentat esmenes a la totalitat i, per tant, la previsió és que la llei s’aprovi abans de Nadal.
Entre el 1939 i el 1980 es van obrir a Catalunya 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones de les quals 3.358 van ser executades
L’alcalde de Cerdanyola ha assistit perquè creu en una nova forma d’afrontar la Llei Històrica però també com a acte d'homenatge a Juan Paredes Manot, Txiki, un dels últims afusellats pel franquisme, que va ser executat a Cerdanyola.
Txiqui era militant d'ETA i va ser condemnat acusat de la mort d'un policia durant l’atracament a una oficina bancària del Banc de Santander al carrer Casp, a Barcelona. Un jutjat militar el va condemnar a mort en un judici sumaríssim ple d’irregularitats, sense proves, i amb declaracions contradictòries.
Va ser afusellat a les 8:30h del matí del 27 de setembre de 1975, en una clariana de bosc a prop del cementiri de Collserola.
Article de la periodista Laia Seró dedicat a Josep Giné
Tornar al llistat de noticies