La feina exemplar feta al jaciment de ca n’Oliver des del 1986 ha permès  que el govern de la Generalitat li atorgui la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional. Així ho recull el DOGC de 23 de febrer, posant per escrit la feina feta per tot un poble que al llarg de dècades ha treballat per passar d’un descampat periurbà on hi havia el jaciment a l’actual museu i el poblat de ca n’Oliver, unes instal·lacions exemplars que cada any reben molts visitants i investigadors i que tenen per endavant moltes possibilitats de recerca, investigació i divulgació.

El nomenament de ca n’Oliver suposa “existir” pel jaciment cerdanyolenc, donant-li la possibilitat d’accedir a subvencions de caràcter nacional i estatal que exigeixen a qui opti ser BCIN. Una possibilitat que permetrà consolidar la feina feta i optar a noves recerques i investigacions.

L’alcalde Carles Escolà, la regidora de Cultura Elvi Vila i el director del Museu Joan Francès van valorar com a molt positiu el nomenament del jaciment de ca n’Oliver com a BCIN el divendres a les instal·lacions del Museu de ca n’Oliver.

El director del Museu i Poblat de ca n’Oliver, Joan Francès, va voler destacar la feina feta que ha tingut i té “les persones situades al centre del projecte del museu, de la nostra feina’, afegint que “treballem per la gent, no pels experts”. Tota una manera de fer que ha guiat la feina de l’equip tècnic del Museu i Poblat ibèric de ca n’Oliver al llarg de tres dècades i ara culmina amb el nomenament del govern de la Generalitat. Un treball iniciat l’any 1986 que va tenir un punt d’inflexió l’any 1998 quan amb una subvenció europea va permetre posar a descobert tot el que s’havia excavat fins al moment. Des de llavors ençà no s’ha aturat la feina, combinant recerca, investigació i divulgació.

Tècnics i administració municipal, amb moltes complicitats com la de l’Institut d’Estudis Catalans, autor de l’informe per l’expedient, han fet possible la declaració pel jaciment de ca n’Oliver. Hi ha raons tècniques i científiques pel nomenament, com ara ser el poblat cerdanyolenc és el més septentrional on es conserva escultura ibèrica zoomorfa, es documenten per primera vegada les inhumacions infantils i té una de les col·leccions de materials ibèrics més importants del país.

Joan Francès va confessar que el que els fa més gràcia i és “motiu d'orgull” és que el nomenament fa referència al model de gestió que s’ha fet, en què “s'ha sabut combinar la recerca arqueològica amb la consolidació i la restauració de les estructures i materials, l'exposició d'aquestes a través del Museu, així com l'oferta didàctica i educativa, amb l'objectiu d'explicar el fenomen de l'iberisme a tota la ciutadania”, tal i com destaca el DOGC.

La regidora de Cultura, Elvi Vila, va valorar com en aquests anys s’ha transformat el museu i el jaciment. No només l’equipament sinó també moltes vides. Exemplificant-ho en l’alumnat de Cerdanyola perquè "tots coneixen el museu, tot sabem què són excavacions, i és una cosa que no tothom pot conèixer de la mateixa manera.”

Vila va explicar que ara tenim el prestigi que suposa ser que el jaciment sigui un BCIN i "haurem de treballar per conservar-lo". Obligarà l’Ajuntament a preservar-lo i mantenir-lo per assegurar-ne la seva integritat com a valor cultural; no podrà ser destruït i s’haurà de permetre l'accés als especialistes a aquest bé perquè els puguin estudiar i catalogar. La regidora va convidar la ciutadania perquè "vingui a conèixer el que té al seu municipi”, on podrà veure i aprendre.

L’alcalde Carles Escolà va destacar que el nomenament de ca n’Oliver és un reconeixement a la feina feta durant molts anys per moltes persones. Ha esdevingut una peça bàsica per conèixer una part del passat de la nostra ciutat, “una manera imprescindible per interpretar el present i poder encarar el futur amb les eines i el coneixement necessari per assolir-lo, suposant un avenç en termes de justícia social”. Per Escolà aquest nomenament ajuda a posar encara més Cerdanyola en el mapa del país, possibilitant que més gent visiti la ciutat i tots els seus atractius.

L’alcalde va refermar el compromís municipal per assegurar la feina feta i proveir dels fons necessaris en funció dels recursos existents per seguir endavant.

El futur de ca n’Oliver

El Museu i el poblat de ca n’Oliver no atura la seva feina. Aquest any és el darrer de l’actual pla quadriennal d'excavacions arqueològiques de la Generalitat. Actualment es valora si treballar a l’interior del poblat, on encara hi ha un 25, 30% per excavar, o treure un tram més del fossat defensiu, una estructura espectacular.

A l'exterior del poblat hi ha estructures de caire industrial, com ara forns de producció de ceràmica i s’ha d’excavar gran part del camp de sitges. Joan Francès afegeix que tenir elements com les escultures dels lleons o l'estela funerària, trobades en anteriors campanyes, fan pensar que hi podria haver una necròpolis a prop.

Pel que fa a la recerca científica destaquen diversos projectes vinculats amb l'ADN. D’una banda un treball amb la Universitat del País Basc, relativa als nens inhumats sotes les cases del poblat, i un altre amb un genetista que està analitzant els caps tallats trobats a Cerdanyola, per veure’n el sexe o si es tractava d’un ritual guerrer o no.

Joan Francès explica que “Cerdanyola té en cartera com a mínim dos BCIN més que s'han de començar a treballar”, que són una immensa vila romana situada a Canaletes, al peu mateix del Turó, i de la primera fundació del Císter a Catalunya i antic Palau Reial de Valladaura. Sentencia afegint que 'Cerdanyola té en el camp de l'arqueologia i per extensió en el camp del turisme cultural un camp per córrer impressionant”.

Publicació de la declaració de BCIN del jaciment de ca n'Oliver al DOGC