Que en una empresa hi treballin un matrimoni (Mateo i Lola) i els seus tres fills (Nora, Marc i Amàlia) no seria estrany si no fos perquè es tracta d’una agència de detectius i la barreja familiar i professional els porta sovint al límit. També hi treballa l’Ayala, que sol encarregar-se de les feines més brutes. Però la Nora, la filla gran, va desaparèixer fa uns mesos, potser voluntàriament, sense que la família hagi estat capaç de trobar-ne cap pista, i la convivència entre tots ells s’està enverinant.

Aquestes línies són un tastet d'Un afer massa familiar, de Rosa Ribes, que l'autora presentarà a l'Espai Enric Granados de la Biblioteca Central el dijous 16 de gener, a partir de les 19h. Una bona oportunitat per escoltar i conversar amb una especialista en novel·la negra.

L’autora

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963) és una escriptora amb una destacada carrera i contrastada experiència en el gènere de la novel·la negra. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, on posteriorment es va doctorar amb una tesi sobre la consciència lingüística en els viatgers alemanys a Amèrica en els segles XVI i XVII.

Resideix des de 1991 a Alemanya, on ha desenvolupat una intensa tasca en el camp de la didàctica de les llengües, com a docent i com a autora. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i professora d'Estudis Hispànics Aplicats a la de Heilbronn. La seva primera novel·la, El pintor de Flandes, va aparèixer el 2006 a l'editorial Roca. Ribas ha aprofundit en el gènere negre: va crear a la comissària Cornelia Weber-Tejedor, de pare alemany i mare gallega, que ha protagonitzat quatre llibres que han tingut un gran èxit a Alemanya.

En les seves següents novel·les - escrites conjuntament amb Sabine Hofmann (Bochum, 1964) - introdueix com a protagonista a la reportera Ana Martí. La primera d'aquesta nova sèrie, Don de lenguas, va merèixer un esment al Premi Hammett 2014 a la Setmana Negra de Gijón. A més de l'alemany, algunes de les seves obres han estat traduïdes a altres idiomes, entre ells, el català, l'anglès, el francès, l'italià i el polonès.

Els altres cafès amb lletres

El 20 de febrer seguirà el programa de difusió literària, amb la presentació del llibre Fugir era el més bell que teníem (Club Editor : 2019), de Marta Marín-Dòmine. El llibre ens parla de la filla que regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què?

Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d’atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.

El 19 de març està prevista la presentació de Paraules que tu entendràs (Columna : 2019), de Xavier Bosch. Es tracta d’un retrat esmolat de la convivència. Una novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat. Amb una combinació de tendresa i ironia, de nostàlgia i recerca constant de la bellesa, els personatges es mouen pels replecs de l’ànima, disposats a emocionar-nos.

L’abril és el torn de la presentació a la ciutat de La fuga de l’home cranc (L’altra editorial : 2019), de Guillem Sala. Serà el 16 d’abril, quan se’ns parlarà del protagonista del llibre, en Víctor, un jove sense ambicions i amb una tendència a ficar la pota quan tot va bé que últimament està degenerant en una absurda espiral autodestructiva. L’obra està feta amb un humor grotesc i filosòfic que recorda la millor tradició polonesa. És una història contemporània on emergeix una realitat delirant que s’ho empassa tot i ho digereix en forma de cant a la insignificança i a l’amor indiscriminat de l’univers.

Irene Solà tancarà el cicle el 21 de maig, presentant el llibre Canto jo i la muntanya balla (Anagrama : 2019) , obra guardonada amb el 4t Premi Llibres Anagrama de novel·la.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

El Cafè amb lletres forma part del Pla Director de Lectura de la ciutat. Totes les sessions són gratuïtes.

Si voleu assistir a les sessions del Cafè amb lletres amb els llibres llegits, recordeu que els podeu comprar a les llibreries de la ciutat.

Portades dels llibres del Cafè amb lletres - 1r semestre de 2020 (jpg)

Fugir era el més bell que teníem

Paraules que tu entendràs

La fuga de l'home cranc

Canto jo i la muntanya balla

Punt de llibre gener-maig Cafè amb Lletres 2020