Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
Dia Internacional de les persones amb disCapacitat/Diversitat Funcional
25N Exposició 'Destí Igualtat'
25N Dia Internacional contra les Violències Masclistes
XIII Tardor Solidària. Tots els mons al MAC
Activitats i tallers Gent Gran Activa
Exposició 'Al Vallès, som gent de vinya'
Exposició Acció artística 'Senyals de diversitat' - Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI 2024
'Miratges contemporanis' de Roberta Marrero
Exposició 'I tu? Què has fet per la victòria? Cerdanyola, un lloc de refugi'
ACTUALITAT
La Ciutat
El Museu d’Història de Cerdanyola, amb el suport d’entitats com el CRAC, La Constància i l’Afocer, i dels mitjans de comunicació municipals Cerdanyola.info i Cerdanyola Ràdio (105.3 FM), impulsa un programa de recuperació de la memòria històrica recent de la ciutat a través del recull de testimonis orals dels protagonistes de la història de Cerdanyola: la seva gent.
El fotògraf Gabriel Escusell, cronista gràfic de la ciutat, serà el primer entrevistat per conformar un arxiu de testimonis que suposin una veritable memòria que ajudi a interpretar l’evolució de Cerdanyola, el territori i la seva gent, i formar part d’un Centre d’interpretació sobre la història del nucli urbà de Cerdanyola.
Joan Francès, director del Museu-Poblat de Ca n’Oliver, indica que es vol assolir un banc de dades en base a aquests testimonis i potenciar un nou concepte museogràfic en què les persones estan al centre del discurs. Francès parafraseja Walter Benjamin quan diu que “la història està consagrada a la memòria dels anònims”
Un dels elements que es vol explicar és l’evolució de Cerdanyola de poble a ciutat amb una configuració del nucli urbà tardana, en comparació amb altres viles de l’entorn com Ripollet o Sant Cugat, al primer quart del segle XIX, donant veu a les veïnes i veïns de Cerdanyola per recollir el seu testimoni en els més diferents àmbits. Així, Francès explica que persones treballadores de les grans fàbriques com Uralita poden parlar dels processos productius, de les activitats sindicals o de les conseqüències sobre la salut amb el problema de l’amiant, però també es vol entrevistar a tots els alcaldes i alcaldesses vius de la ciutat o altres representants polítics per parlar de l’evolució política de la ciutat passant d’un règim franquista a un Ajuntament democràtic i els canvis que s’han anat vivint fins a l’actualitat.
Entitats i mitjans de comunicació públics hi participen
Diverses entitats ja estan col·laborant en aquest projecte, amb vocació de transversalitat i que no s’acota en el temps perquè es vol que tingui continuïtat, i així ja s’han implicat el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques (CRAC), La Constància Factoria Cultural o l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet (AFOCER).
Dos dels integrants de l’agrupació fotogràfica, Albert Pueyo i Josep Garcia, estan realitzant la gravació de les entrevistes que realitza la periodista de Cerdanyola.info i Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) Mònica González. En aquest sentit, els mitjans de comunicació municipals faran avenços de fragments de les entrevistes realitzades amb reportatges periodístics de caràcter històric.
Centre d’interpretació sobre el nucli urbà i espai museïtzat sobre la vida rural
Aquest projecte s’emmarca dins d’uns objectius de renovacions museogràfiques en què destaca la configuració d’aquest Centre d’interpretació sobre la història del nucli urbà en el que seria la recuperació del Museu d’Història i podria estar vinculat a altres serveis, com punts d’informació turística per exemple, i també una altra renovació, en estat incipient, amb canvis de l’espai expositiu de la masia de Can Coll –on hi ha el Centre d’Educació Ambiental del Parc de Collserola- i on es preveu instal·lar tot el que fa referència a la vida rural de Cerdanyola amb elements sobre les masies, el treball al camp, la vinya i el vi o la transformació del paisatge, entre d’altres.
Tornar al llistat de noticies