Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
Empíric, Festival de Literatura i Ciència
25N Exposició 'Destí Igualtat'
25N Dia Internacional contra les Violències Masclistes
XIII Tardor Solidària. Tots els mons al MAC
Activitats i tallers Gent Gran Activa
Exposició 'Al Vallès, som gent de vinya'
Exposició Acció artística 'Senyals de diversitat' - Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI 2024
'Miratges contemporanis' de Roberta Marrero
Exposició 'I tu? Què has fet per la victòria? Cerdanyola, un lloc de refugi'
ACTUALITAT
Primera enginyera aeroespacial negra de la NASA.
Va néixer l'any 1921 a Hampton, Virgínia, i es va graduar en Matemàtiques i en Ciències Físiques.
Jackson era una matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana que va treballar a la NASA durant 34 anys.
El 1953 va acceptar una oferta per treballar per a l’enginyer Kazimierz Czarnecki al Túnel de Pressió Supersònic, utilitzat per estudiar les forces sobre un model per generar vents de gairebé dues vegades la velocitat del so. Czarnecki va animar Jackson a preparar-se per ascendir a enginyera. Per aconseguir la promoció a enginyera, Jackson va necessitar llicenciar-se en Matemàtiques i Física en cursos nocturns. Els estudis estaven gestionats per la Universitat de Virgínia; però es realitzaven a l'institut de secundària de Hampton, que era en aquell moment una institució tan sols per a blancs, de manera que Jackson va haver de presentar una petició a l’Ajuntament de Hampton perquè la deixessin assistir a les classes. Després de completar els cursos, va ser promoguda a enginyera aeroespacial l’any 1958, sent la primera dona negra que va aconseguir el grau d’enginyera a la NASA. Va passar doncs a treballar analitzant les dades dels experiments del túnel de vent i també de dades obtingudes amb vols de naus reals en la Secció d’Aerodinàmica Teòrica de la Divisió d'Aerodinàmica Subsònica i Transònica a Langley. El seu objectiu era entendre el flux d’aire, incloent les forces d’embranzida i arrossegament.
Durant el seu temps que va treballar com a enginyera a la NASA, va ocupar diverses divisions: la Divisió d'Investigació de la Compressibilitat, la Divisió d'Investigació a Escala Real, la Divisió d'Aerodinàmica d’Alta Velocitat, i la Divisió d'Aerodinàmica Subsònica-Transònica. És autora o coautora de 12 articles tècnics per a la NASA.
A més, va treballar per ajudar dones i altres minories a ascendir en les seves carreres, incloent l’assessorament sobre com estudiar per poder canviar els seus títols de matemàtiques a enginyeres, perquè milloressin les seves oportunitats d’ascens, com ella mateixa havia fet.
Va continuar treballant a la NASA fins a la seva jubilació en 1985.
Veure la resta de dones