Lluitadora pel sufragi femení a Espanya.

Campoamor va ser una escriptora, política i advocada espanyola que va lluitar pels drets de les dones. Impulsora del sufragi femení a Espanya, les dones van poder votar per primera vegada el 1933 gràcies a ella.

És una de les grans figures de la lluita per la igualtat de drets de la dona. Va néixer a Madrid el 1888 i va crear la Unió Republicana Femenina.

El 1931 va ser elegida diputada pel Partit Radical quan es va proclamar la Segona República, i va aprofitar la circumstància per defensar el dret a vot de les dones, la no discriminació per qüestió de sexe i la igualtat jurídica entre fills i filles tinguts dins i fora del matrimoni, entre d'altres qüestions, enfrontant-se, fins i tot a la mateixa esquerra.

L'1 d'octubre de 1931, després del debat entre Clara Campoamor i Victòria Kent, contrària al  vot femení, que va donar per vencedora  la primera, es va aprovar l'article 36 de la Constitució. S'hi recollia el sufragi femení, amb 161 vots a favor i 121 en contra.

Amb l'esclat de la Guerra Civil es va exiliar a França, va passar una dècada a Buenos Aires i, finalment, el 1955 va arribar a Lausanne, Suïssa, on va residir fins a la seva mort el 1972.