El Museu d’Art de Cerdanyola va acollir, ahir dijous 9 de juny, la presentació de l’Informe d’Indicadors de Salut Local, a càrrec de Toni Salvadó, tècnic de la Secció d’Informació i Anàlisi Servei de Salut Pública Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, ens que ha elaborat l’informe. A l’acte, també va participar la regidora de Promoció de la Salut, Carme Arché ,i el diputat delegat de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro. Arché va destacar que “aquest informe és un primer pas per identificar els problemes i desigualtats existents i poder prendre decisions i millorar la salut de la ciutadania”. D’altra banda, Jesús Naharro va explicar que la informació que recull l’informe permet tenir una fotografia de l’estat actual i ha de permetre implementar polítiques de salut transversals”.

L’informe inclou un ampli recull de dades, en la majoria dels casos fins al 2019-2020, en els àmbits de la demografia, salut reproductiva, socioeconòmic, morbiditat hospitalària, mortalitat, salut mental ambulatòria i trànsit.

Demogràficament, el creixement poblacional de la ciutat s’ha estabilitzat en la darrera dècada, seguint la tendència de la comarca. La taxa de creixement natural descendeix des de la crisi del 2008. En aquest apartat també s’analitza el lloc de naixement de la població i en aquest cas la població nascuda a l’estranger té una tendència al creixement en els darrers anys i són els països de l’Amèrica Llatina els principals llocs de procedència amb un 52%. L’informe també recull la tendència a l’envelliment de la població de Cerdanyola i preveu que al 2030 el 25% de la població tingui entre 65 i 85 anys i que el 15% superi els 85 anys.

En l’apartat de salut reproductiva, la natalitat i capacitat de recanvi generacional mostra una clara tendència a la baixa, sobretot des de la crisi del 2009. L’última dada analitzada és del 2019 quan van haver 324 naixements a la ciutat. En aquest mateix apartat es recull que el 78% dels naixements són de mares autòctones i la seva evolució és a la baixa mentre que els naixements de mares estrangeres es manté estable. Respecta a la fecunditat (fills per dona), Cerdanyola amb 0,95 està clarament per sota del valor de referència per a relleu generacional fixat en 2,1. A més, també es recull que la mitjana d’edat a l’hora de tenir fills/es ha augmentat en els darrers deu anys passant dels 32,42 al 2009 als 33,58 al 2019. Les dades d’interrupció voluntària de l’embaràs es mantenen estables des del 2010.

Respecte a la mortalitat, l’estudi indica que la seva tendència és d’un increment sostingut que s’explica per l’envelliment de la població. L’informe també indica que la mortalitat és més elevada en els homes que en les dones però que aquesta diferència cada vegada és menor perquè els hàbits s’han estandarditzat. Les dades recollides fan referència a abans de la pandèmia i llavors els principals motius de mort entre els homes eren tumors de tràquea, bronquis i pulmons (24,7%), malalties del sistema circulatori (14,2%) i malalties del sistema respiratori (9,7%). Entre les dones canvien els motius i la principal causa són les malalties del sistema circulatori (19,3%), els tumors de budell, respiratori i mama (17,4%) i malalties del sistema nerviós (7,5%). En el document també es detalla que el 14% de les morts del 2018-2019 es van produir per causes innecessàriament prematures i sanitàriament evitables. D’altra banda, l’esperança de vida ha augmentat al municipi en 1,53 anys en l’última dècada.

En l’àmbit de la morbilitat, les malalties de l’aparell respiratori provocades per la COVID19 han estat el principal motiu d’hospitalització durant el 2020, any en el que 5.116 persones de Cerdanyola van utilitzar algun recurs hospitalari. Les altres causes majoritàries d’hospitalització van ser insuficiències cardíaques, artrosi de genoll i fractura de fèmur. Pel que fa a l’atenció en salut mental, la taxa d’hospitalització en aquest àmbit ha anat decreixent des del 2014 fins a situar-se en 1,9%. En l’àmbit d’atenció ambulatòria en canvi, la tendència és moderadament ascendent tant en infants, joves i adults; al 2020 es van atendre 1.588 persones. Entre els joves i infants els principals motius van ser trastorns d’adaptació amb alternacions de conducta, estats d’ansietat, trastorns de falta d’atenció i hiperactivitat i trastorns autistes. En canvi entre la població adulta, els principals motius d’atenció en salut mental van ser trastorn dístimic, estats d’ansietat, trastorns depressius, esquizofrènia i psicosi inespecificada.

L’any pandèmic trenca una tendència ascendent dels accidents de trànsit amb víctimes i es detecta un creixent protagonisme de les zones urbanes. A més el principal grup d’edat afectat és l’adult per sobre dels joves i són les col·lisions entre vehicles la principal causa dels accidents.

Entre els indicadors socioeconòmics, Cerdanyola té un perfil municipal similar a la mitjana comarcal amb condicionants com la temporalitat en l’ocupació que és molt dominant o l’esforç d’accés a l’habitatge. La renda bruta familiar estava en una evolució creixent que es va veure troncada per la COVID-19. Els nivells d’atur sempre s’han mantingut per sota de la mitjana provincial i comarcal tot i que al 2019 la COVID va trencar la dinàmica de millora dels anys anteriors.

I respecte a la COVID-19, la incidència de casos a la ciutat està a uns nivells semblants a la comarca i inferior al llindar provincial. Al novembre del 2021, moment de publicació de l’informe, hi havia hagut 6.356 casos COVID-19. A les primeres onades, les principals afectades van ser les persones grans i posteriorment hi ha hagut una detecció creixent entre els joves.

Informe d'Indicadors de Salut Locals, octubre 2021